Un estudi liderat per l'IVIA descobreix una nova ruta d'exposició dels insectes beneficiosos als insecticides neonicotinoids - IVIA

Les poblacions d'insectes estan disminuint ràpidament i una de les possibles causes és l'ús d'insecticides, els més usats dels quals són els neonicotinoids.

Investigadors de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, Universitat de València i la Universitat de Wageningen han descobert una nova ruta d'exposició dels insectes beneficiosos com els enemics naturals de plagues i els pol·linitzadors als insecticides neonicotinoids. L'estudi ha sigut publicat aquesta setmana en la prestigiosa revista "Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA" (PNAS).

Els neonicotinoids són insecticides sistèmics que s'apliquen per a controlar diferents plagues agrícoles. No obstant això, la seua aplicació té importants efectes secundaris negatius sobre molts insectes beneficiosos, especialment els pol·linitzadors que s'alimenten de nèctar i pol·len. Per això, en 2018, la Comissió Europea va prohibir l'ús a l'aire lliure de tres neonicotinoids després d'una revisió exhaustiva de les evidències científiques disponibles sobre el risc que el seu ús representa per als pol·linitzadors.

L'equip investigador multidisciplinari de l'IVIA, la UV i la WUR ha descobert una nova ruta d'exposició dels insectes beneficiosos als neonicotinoids a través de la melassa, una font d'alimentació que sol ser més abundant que el nèctar en els agroecosistemas. La melassa és un líquid viscós i ensucrat excretat pels insectes hemípters que s'alimenten de la saba, com són els pugons, cotxinilles i mosques blanques entre altres.

La melassa és una font d'alimentació utilitzada per nombrosos insectes beneficiosos, incloent abelles, formigues, parasitoids i depredadors d'insectes. L'estudi mostra que la melassa excretada pels hemípters que s'alimenten de la saba de les plantes tractades amb els neonicotinoids imidacloprid o tiametoxam està contaminada per aquests insecticides i resulta tòxica per als insectes beneficiosos com a parasitoids, pol·linitzadors i depredadors. En conjunt, les dades presentades en l'article mostren que la melassa proporciona una via d'exposició als insecticides que fins ara s'ha passat per alt i pot causar efectes nocius aguts o crònics en els insectes beneficiosos.

L'estudi suggereix que la melassa contaminada amb neonicotinoids pot estar present en nombrosos ecosistemes perquè s'usen en nombrosos cultius de tot el món que, al mateix temps, estan infestats per hemípters que produeixen la melassa. De fet, els neonicotinoids s'utilitzen en els cultius més importants, inclosos el cotó, la colza, la soja, les plantes ornamentals, les hortalisses d'hivernacle, la creïlla, l'arròs, el gira-sol, la dacsa o les llavors per a l'exportació. A més, en comparació amb el nèctar, que està present només durant el breu període de floració, la melassa està present durant tot l'any. Per tant, pot afectar una major diversitat d'insectes beneficiosos.

L'efecte d'aquests insecticides sistèmics és probablement molt major que l'observat actualment. Aquesta ruta d'exposició mereix ser inclosa en les avaluacions de risc dutes a terme per l'EFSA i l'EPA. El present estudi hauria d'estimular encara més el desenvolupament d'estratègies de gestió de plagues que no depenen d'insecticides d'ampli espectre com els neonicotinoids.

El text complet de l'article està disponible en ReDivia, el repositori institucional de l'IVIA