Destaquem - IVIA

La inteligencia artificial y la digitalización han revolucionado la forma en que se gestionan los procesos agrícolas. Actualmente, los profesionales de la agricultura pueden monitorear eficientemente variables clave como el clima, la calidad del suelo o la evolución de los cultivos. Este enfoque tecnológico permite una toma de decisiones argumentada en base a datos precisos, lo que conduce a una producción agrícola más sostenible, rentable y resiliente ante los desafíos climáticos y ambientales.

Estas nuevas tecnologías y su impacto en la agricultura serán el eje temático sobre el que tratará la jornada “Revolución agraria con tecnologías disruptivas” que se llevará a cabo en Espaitec, dentro del programa Innotransfer, el próximo jueves, 25 de abril de 2024.

En la Mesa de debate, dedicada a la tecnología e investigación agraria en la Comunitat Valenciana, participará el Profesor José Blasco, coordinador del Centro de Agroingeniería del IVIA. Su intervención tratará sobre los proyectos que lleva adelante nuestro centro desarrollando herramientas digitales como la inteligencia artificial, sensores avanzados para adquirir datos masivos de los cultivos, o robots que permiten automatizar las tareas agrícolas. En esta mesa participará también D. Raúl Montoliu, coordinador del grupo en Inteligencia Artificial aplicada y Análisis de Datos del Instituto de Nuevas Tecnologías de la Imagen (INIT UJI) y D. Raúl Hussein, responsable del departamento de Servicios de Análisis de Datos Avanzado del Instituto Tecnológico de Informática (ITI). Pueden acceder al programa del evento y al formulario de inscripción en el siguiente enlace https://acortar.link/gWjmlS

Els investigadors del Centre de Tecnologia postcollita (CTP) de l'IVIA, Prof. Lluís Palou i Dra. María Bernardita Pérez-Gago són els autors del capítol titulat “Antifungal Activity of Edible Films and Coatings for Packaging of Fresh Horticultural Produce”, que forma part del llibre publicat recentment “Food Packaging Materials. Current Protocols” (Humana Press, Springer Link, 2024).

En un total de 22 capítols, esta monografia, editada pel Dr. Caio Otoni (Universitat Federal de Sao Carlos, Sao Paulo, el Brasil), detalla els protocols i la metotlogía actuals més punters utilitzats en laboratoris de tot el món per a la investigació, el desenvolupament i la innovació en envasament d'aliments. En cada capítol, la descripció detallada dels protocols corresponents es realitza en tres blocs fonamentals: els materials, productes químics i equips utilitzats, la descripció dels procediments pròpiament dits, amb èmfasi especial en la seua reproduibilitat, i comentaris i consells per a solucionar els possibles problemes d'execució que puguen sorgir. El lliure, que forma part de la sèrie “Methods and Protocols in Food Science” (Springer Link), s'erigix com un manual complet, d'avantguarda i d'alta qualitat per al seu ús tant en l'àmbit acadèmic com en l'industrial.

En el capítol de Palou i Pérez-Gago es descriuen els protocols per a l'avaluació in vitro i in vivo de l'activitat antifúngica de pel·lícules i recobriments comestibles (RCs) utilitzats per al tractament postcollita de fruites i hortalisses fresques. Els RCs antifúngics es preparen generalment incorporant ingredients bioactius amb capacitat antifúngica a la matriu del RC, formada habitualment per un hidrocol·loide i un lípid. Es poden adoptar diferents mètodes i nombroses variacions per a l'avaluació tant in vitro com in vivo, depenent principalment del propòsit específic de cada assaig, els components i propietats de la matriu del RC i l'agent antifúngic, la naturalesa del fong patogen i l'epidemiologia de la malaltia de postcollita que es pretén controlar, i les característiques i el maneig postcollita habitual de cada producte hortofrutícola fresc. En general, en els experiments s'utilitza inòcul fúngic, la preparació del qual també es detalla en el capítol, pel·lícules sòlides seques del RC per a les proves in vitro i emulsions líquides del RC per als assajos in vivo (amb fruita). Es descriuen tres de les proves in vitro més útils i comunes, les proves de difusió en agar, les d'inoculació en la superfície de la pel·lícula i les de germinació d'espores fúngiques amb recompte en placa. Per als experiments in vivo a escala de laboratori, s'aplica el RC al producte fresc inoculat artificialment amb el patogen i es determina, després de diferents períodes d'incubació o emmagatzematge frigorífic, la incidència i severitat de la malaltia i l'esporulació del fong. En etapes posteriors poden dissenyar-se assajos semicomercials o comercials a major escala, realitzats en plantes pilot o instal·lacions de centrals hortofructícoles, amb productes infectats de manera natural i sotmesos al corresponent maneig de postcollita industrial.

Més informació sobre el capítol de Palou i Pérez-Gago en Antifungal Activity of Edible Films and Coatings for Packaging of Fresh Horticultural Produce (gva.es) i sobre el llibre complet en https://link.springer.com/book/10.1007/978-1-0716-3613-8

​
 

La Universitat de Cartagena va celebrar una jornada tècnica sobre avanços en el coneixement agronòmic del reg amb aigua marina dessalada, el passat 13 de març. En ella van participar els principals experts d'Espanya en esta matèria, procedents de la Universitat Politècnica de Cartagena, la Universitat d'Almeria i l'IVIA. Les aportacions dels investigadors de l'IVIA van permetre avançar alguns dels resultats generats pels projectes DESALICitrus -finançat per l'Agència Estatal d'Investigació- i SOSTESABIO -finançat amb fons propis de l'IVIA i susceptible de ser cofinançat per la Unió Europea a través del programa FEDER 2021-2027 (Projecte 52203).

El Dr. Juan Gabriel Pérez, del Servici de Tecnologia del Reg de l'IVIA, va donar una visió general de l'estat actual de l'ús de l'aigua marina dessalinitzada a la Comunitat Valenciana. També va mostrar els primers resultats dels estudis de camp on s'està avaluant l'efecte de l'alt contingut en bor en l'aigua marina dessalinitzada quan s'utilitza per al reg agrícola. Així mateix, va explicar com diverses estratègies agronòmiques, com l'ús de portaemplets tolerants al bor, i l'ús d'encoixinament del sòl poden pal·liar els efectes negatius que genera de l'excés de bor en el cultiu.

El Dr. José Miguel de Paz, del Centre d'Agricultura Sostenible de l'IVIA, va presentar les línies de treball que s'estan desenvolupant al nostre Institut per a la modelització del bor en el sistema sòl-planta i va anunciar que estes es troben en un estat avançat que permetrà implementar un sistema d'ajuda a l'agricultor per tal de facilitar el maneig de reg amb aigües alternatives, amb alt contingut de Bor, sense que es veja afectat el cultiu.

​