Desenvolupem un mètode per a quantificar l'esperma de Ceratitis capitata que ajudarà a millorar el seu control i a aprofundir en el coneixement de la seua fisiologia. - IVIA
Ves enrere Desenvolupem un mètode per a quantificar l'esperma de Ceratitis capitata que ajudarà a millorar el seu control i a aprofundir en el coneixement de la seua fisiologia.
Desenvolupem un mètode per a quantificar l'esperma de Ceratitis capitata que ajudarà a millorar el seu control i a aprofundir en el coneixement de la seua fisiologia.
La Ceratitis capitata, o mosca mediterrània de la fruita, causa anualment greus pèrdues en moltes fruites i particularment, en la Comunitat Valenciana, en les collites de cítrics. Entre les diferents tècniques que s'apliquen per al seu control, l'alliberament massiu de mascles estèrils mitjançant avionetes es realitza en una gran part de la superfície citrícola.
L'objectiu d'aquesta tècnica és que els mascles estèrils s'acoblen amb les femelles salvatges i amb això les femelles tinguen una descendència inviable, la qual cosa a la llarga ha de provocar la reducció de les poblacions de mosques. Per això, la quantitat d'esperma produïda pel mascles estèrils és un factor clau en l'èxit del programa. En l'actualitat s'estan investigant diferents dietes de desenvolupament tant de larves com d'adults i diferents condicions de cria. A més dels paràmetres de producció, seria també important conéixer la quantitat d'esperma que els mascles poden produir per a cada condició de cria.
Fins ara no existia una tècnica molecular que poguera quantificar l'esperma que un mascle de Ceratitis capitata era capaç de transferir a una femella. Encara calia recórrer al comptatge directe de caps d'esperma sota microscopi cosa que es convertia en una tasca molt laboriosa i costosa. Investigadors del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia han desenvolupat un mètode de diagnòstic molecular ràpid i altament eficaç basat en l'aplicació d'una PCR quantitativa.
Gràcies a aquest nou mètode, també es poden estudiar amb molt major detall determinats factors de la fisiologia d'aquest dípter que influeixen en la quantitat d'esperma produïda i, conseqüentment, en la capacitat de còpula.
Aquest treball ha sigut realitzat per l'equip d'investigació format per Marta Catalá-Oltra, la Dra. Elena Llácer, el Prof. Alberto Urbaneja i la Dra. Meritxell Pérez-Hedo i ha comptat amb la col·laboració de Tragsa. Ha sigut publicat en el Journal of Economic Entomology.
Tots els detalls de la publicació es troben en el repositori institucional de l'IVIA: http://redivia.gva.es/handle/20.500.11939/6380
