Actualitat

Caracteritzem nous tractaments de postcollita amb additius alimentaris amb potencial per al control de la podridura àcida dels cítrics

La podridura àcida, causada pel fong Geotrichum citri-aurantii és, després de les podridures verda i blava, causades per Penicillium spp., la malaltia de postcollita dels cítrics més important en zones de clima mediterrani, especialment en campanyes plujoses. Després de la retirada definitiva a la UE de la guazatina en 2011 i del propiconazol en 2019, no es disposa de fungicides de postcollita eficaços per al control d'aquesta malaltia. Això suposa un problema greu per als exportadors de cítrics espanyols i, per tant, es necessiten amb urgència estratègies de control alternatives.

Dins de la línia d'investigació dedicada al control integrat no contaminant de malalties de postcollita (CINCEP), en el Centre de Tecnologia Postcollita (CTP) de l'IVIA s'han avaluat nous tractaments de postcollita amb additius alimentaris (sals GRAS, "generally recognized as safe") per al control de la podridura àcida en fruits cítrics inoculats artificialment amb G. citri-aurantii.

En una primera tanda d'assajos es va observar que banys de 60 s en solucions aquoses a 20 °C de metilparabè de sodi (SMP, 200 mm), etilparabè de sodi (SEP, 200 mm) i benzoat de sodi (SB, 3% p/v) reduïen significativament la incidència i la severitat de la podridura àcida en taronges ‘Barnfield', ‘Navelina' i ‘València Late' i en mandarines ‘Clemenules, ‘Oronules' i ‘Ortanique' inoculades amb el patogen 24 hores abans, tractades i incubades a 28 °C durant 8 dies. En general, aquesta activitat curativa va ser superior en taronges que en mandarines i l'efectivitat de banys en solucions de sorbat de potassi (PS, 3% p/v) va ser molt inferior.

En assajos posteriors es va determinar que el calfament de les solucions a 50 °C va potenciar la seua eficàcia, mentre que l'esbandida de la fruita tractada amb aigua corrent la va reduir. El tractament de taronges 'València Late' amb les solucions de SB o SMP seguit d'una conservació frigorífica prolongada de fins a 8 setmanes a 5 °C i 90% HR va reduir la incidència de la podridura fins a un 90% i va igualar l'efectivitat del fungicida propiconazol. Cap dels banys assajats va induir fitotoxicitat aparent en la pell de la fruita.

Aquests resultats posen de manifest el potencial dels tractaments de postcollita esmentats com a noves eines de CINCEP per al maneig de la podridura àcida i obrin la porta a futurs estudis per al seu possible registre i implementació comercial.

Aquesta investigació ha sigut duta a terme per l'equip format per Dra. L. Soto-Muñoz, Sra. V. Taberner, Sra. B. de la Fuente i Sra. Nihed Jerbi, sota la coordinació del Prof. Lluís Palou i s'ha publicat en la prestigiosa revista científica International Journal of Food Microbiology amb el títol "Curative activity of postharvest GRAS salt treatments to control citrus sour rot caused by Geotrichum citri-aurantii".

Més informació en ReDivia, el repositori institucional de l'IVIA.

 

Mandarines ‘Ortanique' inoculades artificialment amb el fong

Geotrichum citri-aurantii, causant de la podridura àcida

dels cítrics.