DESTAQUEM

Un pas importantíssim en el control biològic de vectors de HLB: Tamarixia dryi està reduint les poblacions de Tryoza erytreae a Canàries

Un pas importantíssim en el control biològic de vectors de HLB: Tamarixia dryi està reduint les poblacions de Tryoza erytreae a Canàries

Tryoza erytreae Del Guercio és un psílid que transmet la malaltia bacteriana del greening o huanglongbing (HLB). Encara que la malaltia no s'ha detectat a Espanya, el psílid es va detectar en 2002 a Canàries i en 2014 a Galícia i el nord de Portugal. L'aplicació de mesures de contenció per a evitar que aquest vector arribe a la les principals zones citrícoles de la Conca Mediterrània és d'importància extrema.

L'IVIA coordina juntament amb l'Institut Canari d'Investigacions Agràries (ICIA) un programa de control biològic que consisteix en la importació, cria i posterior alliberament a Canàries del parasitoide Tamarixia dryi Waterston, procedent de Sud-àfrica. Tamarixia dryi és un parasitoide altament específic de T. erytreae, que ha sigut utilitzat en altres zones citrícoles. Durant la tardor de 2017, diversos investigadors de l'IVIA van viatjar a Sud-àfrica per a estudiar i recol·lectar poblacions del parasitoide de diverses regions d'aquest país, que posteriorment es van introduir en els laboratoris de l'ICIA a Tenerife al desembre de 2017, on es va comprovar la seua eficàcia i especificitat. Posteriorment es va alliberar experimentalment en un únic punt a la Vall de Guerra en l'estiu de 2018.

El Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Aigües de Canàries ha realitzat prospeccions en més de 83 parcel·les de Tenerife per a valorar la distribució i eficàcia del parasitoide en l'arxipèlag, arribant a la conclusió que l'insecte s'havia establit en el 85,7% de les parcel·les, en altituds que van des del nivell del mar fins més de 900 m. A més, recentment s'ha pogut constatar que el parasitoide s'ha expandit de manera natural a altres illes amb presència de T. erytreae. Els nivells de parasitisme que s'han observat fins al moment són, en general, molt alts.

Aquest programa és el resultat d'una estreta col·laboració entre l'IVIA i l'ICIA i està cofinançat per l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (E-RTA 2015-00005-C06-00) dins del Pla Estatal d'I+D+I 2013-2016 i la Unió Europea (Projecte 727459 -TROPICSAFE dins del programa Horitzó 2020.

Més informació en https://bit.ly/2MBhUsi

Imagen video Tryoza


Últims avanços en investigació per a evitar en la Península Ibèrica l'expansió de Trioza erytreae, vector del HLB

Últims avanços en investigació per a evitar en la Península Ibèrica l'expansió de Trioza erytreae, vector del HLB

La malaltia bacteriana Huanglonbing (HLB) o Greening és la principal amenaça a la citricultura espanyola. El HLB ja ha arrasat gran part de la producció citrícola de Florida i suposa enormes pèrdues al Brasil. La detecció de Trioza erytreae, un dels principals vectors de la malaltia, representa un greu risc per a la nostra citricultura. L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) està treballant des de fa diversos anys en diverses línies d'investigació encaminades a la gestió i contenció del vector del HLB el psílid Trioza erytreae i a la detecció precoç de la malaltia del HLB en cas que arribara a la península.

L'IVIA coordina el projecte E-RTA2015-00005-C6 "Mètodes de control i contenció de Trioza erytreae, vector del huanglongbing dels cítrics" en el qual també participen l'Institut Canari d'Investigacions Agràries (ICIA), el Institut Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), l'Institut d'Investigació i Formació Agrària i Pesquera (IFAPA), la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT) i l'Institut Murcià de Recerca i desenvolupament Agrari i Alimentari (IMIDA). El projecte està cofinançat per l'INIA i els Fons de Desenvolupament Regional (FEDER). Tots els grups del consorci es van reunir els passats dies 1 i 2 d'octubre en l'Estació Experimental de Las Torres del IFAPA (Sevilla) per a debatre sobre els últims avanços i preparar futurs assajos.

Dins del subprojecte, l'IVIA està treballant en:

  1. Millorar els mètodes de detecció de la malaltia. Una de les claus en la contenció de la malaltia és la seua ràpida detecció. En aquest sentit, el grup de bacteriologia de l'IVIA ha desenvolupat al costat del ICIA un nou mètode de detecció més específic i sensible que l'actual. S'iniciaran assajos inter-laboratori per a la seua validació.
  2. Importar i alliberar el parasitoide Tamarixia dryi en la península Ibèrica. Aquest agent de control biològic s'ha utilitzat amb èxit en altres llocs del món on ha aconseguit reduir les poblacions del psílid. El grup d'entomologia de l'IVIA va viatjar fins a Sud-àfrica per a importar el parasitoide. El parasitoide es va introduir i va criar en les instal·lacions del ICIA a les Illes Canàries. Els primers assajos han mostrat que el parasitoide és molt específic i ha sigut capaç de disminuir dràsticament les poblacions del psílid vector de HLB, Trioza erytreae. S'espera poder alliberar el parasitoide en la península ibèrica, tant a Espanya com a Portugal, en breu.
  3. Desenvolupar un programa de control biològic preventiu. En col·laboració amb la resta de membres del projecte i en totes les zones citrícoles peninsulars s'estan catalogant quines espècies de psílids i quins enemics naturals estan presents als voltants dels camps de cítrics.
  4. Conéixer l'origen de la població de Trioza erytreae que ha arribat a la península. Aquest coneixement és clau per a impedir l'arribada de noves plagues i desenvolupar mètodes de control. Durant els últims dos anys l'IVIA, al costat d'altres grups d'investigació, ha recol·lectat poblacions de T. erytreae de diversos llocs del món per a establir similituds filogenètiques amb la població que ha arribat a la península.
  5. Desenvolupar nous mètodes biotecnològics que milloren el control del psílid. Liderat per la UPCT s'ha seqüenciat el genoma complet de T. erytreae. Aquesta consecució ha permés a l'IVIA estudiar com bloquejar gens vitals per a T. erytreae mitjançant silenciament gènic postranscripcional (RNAi). A més, mitjançant seqüenciació massiva s'està identificant la presència en tres poblacions de T. erytreae de virus, fongs i bacteris entomopatògenes.

Després de dos anys de funcionament d'aquest projecte es pot afirmar que, gràcies a les investigacions realitzades a través d'un enfocament multidisciplinari i transversal, s'estan establint les bases per al futur programa de gestió integrada de T. erytreae a Espanya.

Imagen Trioza