DESTAQUEM

« Ves enrere

Investigadors de l'IVIA, la UPV i la WUR demostren que els parasitoides de hemípters utilitzen el rastre que deixen les formigues per a detectar la seua presència i evitar ser atacats per aquestes

Investigadors de l'IVIA, la UPV i la WUR demostren que els parasitoides de hemípters utilitzen el rastre que deixen les formigues per a detectar la seua presència i evitar ser atacats per aquestes

Un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Wageningen (Països Baixos) demostra que els parasitoides, vespes parasítiques utilitzades en els programes de control biològic per al control de plagues com a pugons, cotxinilles o mosques blanques, utilitzen el rastre que deixen les formigues per a detectar la seua presència i evitar ser atacats per les formigues. El treball ha sigut publicat per la prestigiosa revista ‘Proceedings of the Royal Society B' que edita la Royal Society.

Una de les relacions mutualistes més conegudes en el món dels insectes és la que existeix entre les formigues i els hemípters que s'alimenten del floema de les plantes. Alguns d'aquests hemípters, com són els pugons, les cotxinilles o les mosques blanques, són plagues claus de nombrosos cultius. Les formigues s'alimenten de la melassa excretada pels hemípters i, a canvi, els protegeixen dels agents de control biològic que controlen les seues poblacions. Entre els principals agents de control biològic que controlen als hemípters plaga es troben els parasitoides. Estudis previs han demostrat que les formigues ataquen i fins i tot arriben a matar als parasitoides per a defensar als hemípters productors de melassa, afectant negativament el control biològic de plagues.

"El nostre treball va un pas més enllà i demostra que els parasitoides són capaços d'evitar els atacs de formigues detectant la seua presència en les colònies de hemípters, fins i tot quan les formigues no es troben en la colònia" destaca Alejandro Tena, investigador de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries. D'aquesta forma, els parasitoides eviten els atacs de les formigues, però, en contrapartida, deixen de parasitar les colònies d'hemípters en les quals hi ha o hi ha hagut formigues.

En concret, "els parasitoides detecten els hidrocarburs cuticulars que les formigues depositen passivament quan busquen les colònies d'hemípters que produeixen melassa de la qual s'alimenten" expliquen Sandra Vacas i Vicente Navarro de la Universitat Politècnica de València. Utilitzant uns xicotets però enginyosos ponts artificials pels quals passen les formigues a la recerca d'aliment, aquests investigadors han sigut capaços d'obtindre i identificar els rastres que deixen les formigues i que utilitzen els parasitoides per a detectar la seua presència.

Els investigadors anticipen que aquesta capacitat dels parasitoides per a evitar l'atac de les formigues podria ser generalitzat i tindre implicacions en nombrosos ecosistemes, ja que les formigues cuiden de les colònies d'hemípters en pràcticament tots els cultius agraris i forestals. En concret, "els parasitoides del gènere Anagyrus, que s'han utilitzat en aquest assaig, són els principals agents de control biològics de les cotxinilles o cotonets que actualment afecten els cítrics i caquis valencians" detalla Tena.

En el treball, per part de la Universitat de Wageningen, han participat el Prof. Marcel Dicke i l'estudiant de doctorat Angelos Mouratidis, qui va realitzar una estada en l'IVIA durant la qual va realitzar part dels assajos que han donat lloc a aquesta publicació. L'estudi ha sigut finançat per un projecte INIA (RTA2017-00095) coordinat per Alejandro Tena de l'IVIA.

Pots llegir l'article complet en ReDivia, el repositori institucional de l'IVIA.

La formiga Lasius grandis protegeix al pseudocòccid Planococcus citri

de l'atac del parasitoide Anagyrus vladimiri, impedint així el control biològic

que el parasitoide exerceix sobre aquesta plaga (Foto d'Ángel Plata)